Aquesta pobra truita de riu devia acabar a la paella, després d'infructuosos intents per convèncer l'Enric que l'amnistiés i l'alliberés altre cop al gorg de Pedret. El peu és de la Rosarito. Feia servir els mateixos arguments que esgrimia el meu pare quan jo era petit, i els resultats van ser exactament els mateixos: tururut i me l'enduc a casa.
Entrades
3 comentaris:
no passa res!! akets bitxets de deu estan predestinats a morir menjats!!
rs la natura..i eso ke no me gusta para naa el peskao!!
I mira que la pobre bèstia va trigar a morir... L'Enric no tenia cap escrúpul perquè agonitzés...
El bon Déu, va crear els rius i els va omplir de peixos per alimentar-nos. Què esteu dubtant de l'obra del Creador?? Heretges!!
Publica un comentari a l'entrada